En el meu anterior article “Del confinament a la normalitat” em declarava manifestament contrari a tornar a cap “Nova Normalitat” imposada pel sistema imperant. La economia global   ha fet malbé la Terra,  confinant-nos, segrestant-nos llibertat,  drets i el futur.  La geopolítica vol persones sotmeses  i mercat a ultrança.  Si som 194 estats al mon, 174 estan amb deutes impagables, peons a sacrificar en el tauler dels Bildenberg-Davos i algun magnat més. Un subgrup  de 13 estats, els han  inclòs al G-20  més per estratègia que per mèrits, però decideixen els del G-7,  reduïts ara a dos o tres capitostos. Rússia  sembla que dormi, però està sembrant al Mitja Orient, sense interferències.  Els diferents Clubs d’estat (UE, ONU, OTAN...)  amb càrrecs no electes, juguen al equilibri, però treballen pel mateix immobilitzat, ara, sotmesos al Big-Data i al 5G per esclavitzar-nos més encara. Post Segona Guerra Mundial, naix  la burgesia que,  a partir S-XXI creient-se lliure i democràtica,  protesta contra desigualtats, mal tracte migratori, canvi climàtic.  El Sistema no ho tolera, fent  esclatar al 2008 la bombolla immobiliària, amb doble objectiu, expropiar els hipotecats consumidors, classe mitjana,  i concentrar en poques mans el sector financer i immobiliari. Els bancs amb  actius tòxics foren rescabalats,  passant els immobles, a cap preu, a  fons volto propietat d’ “el sistema”, que és qui va programar la crisi.   Mica en mica, del 2008 al 2019  ens anem  recuperant,  i el poble tornà a vindicar millores socials i llibertats. “El sistema” tingué temps per planifica un nou escarment,  un segon experiment,  abans d’apoderar-se de tot. Amb relativament pocs morts globals, sense un sol tret,  ha confinant el mon i, el que és mes important pels seus objectius mercantilistes,  ha paralitzat la economia mundial, segrestant-la, sembrant pors. L’objectiu:  fer tancar el màxim possible de pimes/autònoms, -els hi es igual l’atur o no,  si cal, ja pagaran una Renda Bàsica Universal-, però el que els interessa ara, a curt, és, sembrant pandèmia i pors,  tenir els locals i negocis tancats i  pimes en fallida.  Per acabar-ho d’adobar, a qui se’n vulgui sortir i reobrir negoci,  li posen mil inconvenients,  fins desistir. Compta, Espanya està en fallida, segurament no evitarà el rescat.  “El  sistema”,  si no ho impedim, entrarà en fase d’execució, que no es altre que  fer-se càrrec de tots els locals i negocis tancats, que passaran a les seves multinacionals per  copar  el mercat, culminant així el objectiu de la pandèmia, desaparició del petit comerç i industria, castic als petits productors del sector primari, reduint al màxim les classes mitjanes. Volen pocs rics,  i la resta pobres. El menjar de consumidors y bestià serà tot industrialitzat, transgènic, i les xarxes de producció i distribució monopolitzades.  Els estats hipotecats seguiran sent gestionats, per polítics professionals a sou,  afins al “sistema”. Aquesta és la   “Nova Normalitat” que ens ofereixen, amb QR gravat al clatell o en el mòbil, geo-localitzats com els ramats,  atorgant-nos una determinada puntuació de ciutadania, premiada o castigada,  segons siguem més o menys “afectes” al règim. 

 

Recordem:  Han estat els polítics professionals, com  autors o còmplices,   els que ens han portat on som, irresponsablement.  N’hem de demanar responsabilitats.

 

Hem tingut dos mesos per reflexionar. Ells son pocs.  Tenen el capital i les estructures de poder, però nosaltres tenim la força i som lliures per emprar-la com vulguem. Amb imaginació i esforç, podem vèncer si ens coordinem.  De patac, com diem a Oliana, tot ha canviat. Estem instal·lats  en el futur, ens agradi o no.   Acceptem el repte. Estem preparats. Podem fer-ho. Fem-ho. Vegin sinó l’activisme positiu i efectivitat  de la Cambra de Comerç de Barcelona,  amb noves  formes i formules de gestionar; no nomes administra millor, sinó que resolt mancances de “gobierno” i de govern. Va per  bon camí.  Ajudem-los.

 

Apuntaré avui, l’enunciat de dos de les meves propostes de futur, desenvolupades en el meu treball  “Cinquena Via Econòmica i social”. En l’anterior article feia una primera  aproximació fiscal. Si les màquines,  amb  capacitat productiva en KW, megabits, velocitat de càlcul o altres indicadors mesurables, substitueixen els treballadors, que les maquines paguin en proporció els impostos, les cotitzacions a la SS i fons de pensions.  Segona proposta fiscal: Els impostos empresarials s’han d’abonar, en el lloc de producció, no en adreces fiscals o societàries, preveient la Cinquena Via, com actuar amb els  paradisos fiscals i fons sobirans opacs. Ambos propostes s’han d’implementar sota el Principi de Subsidiarietat generalment acceptat: “serà administració competent, la que sigui més efectiva. Sol ser més efectiva, la mes propera”.  Portat l’enunciat a la pràctica,  s’han de retornar moltes competències  als municipis, com a administració més efectiva i propera, atorgant-los-hi mes poder i capacitat de decisió. Això suposarà una revolució administrativa a regular, per dotar als municipis de més recursos econòmics, participant de la riquesa que en el terme municipal es generi, recompensant l’esforç dels més creatius i efectius, repoblant així  la Catalunya buida. Evidentment, s’haurà de crear una nova llei electoral sota els principis de democràcia directa i representativa, amb llistes obertes per  votar, a persones aptes capaces de gestionar el nou paradigma, defugint de votar partits, club d’interessos, com els actuals estats,  amb obsoletes estructures de poder.

 

Faig una proposta a curt, per aquest mateix 2020,  exportable arreu. Turisme. Tots tenim necessitats de sortir uns dies de casa per canviar d’aires, uns a la segona residencia, altres en establiments turístics, càmpings, hostals, fondes, hotels, muntanya, platja.   Es  evident que la gent viatjarà menys, sigui per no gastar-se els pocs  estalvis en aquest Inter-regne d’atur i futur incert, sigui perquè canviï el rol mental i entengui que, per prendre el sol, no cal agafar  tants d’avions ni vehicles contaminants, ni cal anar tant lluny. A casa tenim de tot.  Podem redescobrir el nostre paisatge i donar oportunitats a la Catalunya despoblada, que ens  ofereix llocs amb encant, turisme rural,  restauració i comerç de proximitat, i tranquil·litat, sense cues en aeroports llunyans  on,  al entorn de delimitats centres turístics “tot inclòs” hi ha, moltes vegades,  explotació i misèria. Als establiments d’hostaleria els demano un esforç, ajustar preus mantenint la qualitat.  Fem una  aposta pel turisme de proximitat, vist que en altres estats o nacions, faran també el mateix, vetllar  per la seva economia i no per a la nostra. Si venen de fora, benvinguts.  Segurament no  haurem de fer tantes cues a la Sagrada Família, ni bulliran les Rambles, o sí,  descobrint que, hi ha altres rambles i passejos a Arenys de Mar, a Sitges, a l’Empordà, a les Terres de Ponent o del Ebre, amb muntanyes per escalar de primer ordre a Oliana, a Siurana i mil indrets més, amb piscines d’aigua natural al Segre, a la Ribera Salada, o rius transparents per fer baixades per barrancs ben bonics, o navegant en pantans fent vela, o rem,  amb rutes GR senyalitzades per totes les muntanyes del país,  i botiguetes de poble,  i pagesos venent directament llurs productes, sense necessitat de comprar en gran superfícies, que tenen més assortit de tot, és clar,  però amb mals preus pagats al sector primari. Tot això amb criteris de sostenibilitat,  respectant la natura, substituint la energia carbonada per altra de  neta, restablint  l’equilibri estacional i climàtic,  honorant  de pas  als nostres pagesos que aposten per conreus ecològics i no transgènics, sent com son, els veritables jardiners de la nostra Terra que, per poc que els recolzem, amb els seus ramats,  netejaran a l’hivern els boscos per evitar incendis, a canvi,  obtindrem millors carns o verdures per vegetarians i vegans.  Emmotllar-nos a la nova realitat,  beneficiarà a totes les parts;  el flux monetari fluirà,  i el retorn o benefici restarà dins del nostre circuit, reactivant la economia. Altra economia és possible,  aquella a reciclar en favor de les persones i no del mercat.

                                                                             .-.

 

Això de la Nova Llei Electoral Catalana, em te neguitós. Molt.  Els partits, podent i tenint temps parlamentari per a fer-ho, no ho volen fer.  Hem de canviar doncs el sistema de partits. Les properes eleccions han de ser constituents. Si ens hem de regir per la llei electoral espanyola, com fins ara, no hem de votar a cap partit, amb vell polítics,  sinó al moviment transversal sorgit del 1-O/2017 que de ben segur sorgirà, i que ens portarà al nou Estat, la República Catalana que donarà cos jurídic a tot aquest canvi de paradigma al que ens han abocat els polítics professionals que, amb alguna excepció,  han gestionat tant malament com han sabut la cosa pública, portant-nos al col·lapse. 

 

En un proper article, parlaré d’altres propostes per refusar la Nova Normalitat.

 

Sebastià Sardiné i Torrentallé.